Ludiente peregrinava a Sant Joan de comú acord amb el Castillo de Vilamalefa en una data variable de primavera. Aquesta peregrinació va desaparèixer en 1.913. Es coneix el camí gràcies a antigues planimetries i documents referència com ara el «Libro mayor de rentas de la iglesia y clero de Ludiente», de 1.798. En l’itinerari, d’uns 25 quilòmetres, es troben reminiscències del que va ser aquesta terra el segle passat. El mas de la Granella, el mas Quemado, el mas de Agustina, tots evoquen el treball dels pobladors d’aquestes viles. Les activitats eren variades: com ara la ramaderia, el cultiu del cereal o la vinya. Des del mas de Campo, a meitat camí, el cim de Penyagolosa sempre guia la persona que hi va, que ja no el perdrà de vista pràcticament en tot l’itinerari.
Castillo de Vilamalefa se situa al voltant de cultius de secà i a pocs metres apareix la interacció entre ecosistemes forestals i agrícoles. Es poden observar ecosistemes forestals de fagàcies i ginebres i trams de sotabosc, així com penyalars. Els masos que es troben pròxims als camins solen tindre antics cultius i restes d’oms (Ulmus minor) o altres espècies d’arbres. Als voltants dels rius o rierols es pot trobar una vegetació típica de ribera (Populus). L’aparició de fagàcies i pinàcies és un indicatiu en el camí de la proximitat al Parc Natural de Penyagolosa. Cal destacar que a l’entorn de l’ermitori de Sant Joan prevalen les pinàcies. Castillo de Vilamalefa, des del punt de vista bioclimàtic, està situat en l’estatge termomediterrani, que es caracteritza per espècies com Pinus halepensis, Genista valentina, Lonicera implexa, Quercus coccifera, Smilax aspera, Thymus piperella, Ulex parviflorus, Viburnum tinus, Cytisus patens, Daphne gnidium, Erica multiflora, Fraxinus ornus i Clematis flammula. L’itinerari transcorre fins a Sant Joan i l’abrupta geografia fa que es vaja pujant fins a l’estatge mesomediterrani i, posteriorment, a l’estatge supramediterrani, on es troba l’ermita de Sant Joan de Penyagolosa.
Al llarg del camí de Ludiente i la bifurcació del Castillo de Vilamalefa trobem una gran varietat d’ambients, on destaquen els boscos madurs, boscos i boscanys de ginebres i carrasques en penyalars i pedregars, parets, tallats, rocams verticals sense vegetació, matollar baix i bruguerars, a més de planícies amb herbassars i cultiu de cereals. Aquesta varietat d’ambients es tradueix en una àmplia varietat d’aus. Entre aquestes podem destacar les tres espècies de còlbits, negre, gris i ros, que es poden detectar en l’àrea d’estudi. També podem trobar el pica-soques blau en arbredes madures, o l’arpella pàl·lida en medis oberts durant l’estiu.
Entre els mamífers podem destacar el visó americà, la fura comuna, el teixó comú, la mostela, la geneta, la fagina, el gat salvatge o la rabosa comuna. També hi ha una considerable població de cabra muntesa. Entre els amfibis són freqüents el gripau corredor i el tòtil, i entre els rèptils, la colobra llisa europea i l’escurçó.
A diferència dels altres pobles en els quals pareixia ser anual per vot, a Ludiente es votava cada vegada, i la portaven a terme amb els habitants del Castillo de Villamalefa, generalment a la primavera. Això no obstant, solien celebrar-se rogatives prèvies de processió claustral per a demanar les pluges que portaren pau i cultius. Si plovia, la petició i el vot es donaven per complits. En cas contrari, es votava anar a Sant Joan de Penyagolosa, la qual cosa tenia lloc unes tres setmanes més tard, temps suficient per a demanar llicència a l’autoritat eclesiàstica i comunicar la decisió al capellà del Castillo de Villamalefa i al de Vistabella. Si la votació era afirmativa i plovia els dies immediats, s’hi anava a donar gràcies, com va passar alguna vegada després d’una pluja abundant. Pelegrinava u de cada casa, el cap com a norma, o un dels fills majors. Havien de ser dotze i anaven vestits amb saial de pelegrí. Podien acompanyar-los tots els que volien, tant homes com dones.
